Anàlisi del mes de JULIOL de 1998 del Servei Analitico-Informatiu de la XARXA BASCA ROJA

1998: LA JULIADA BIS. ESPANYA, TURCA, ÉS LA "PERSONA FEIXISTA MALALTA" DE LA UNIÓ EUROPEA. Un any desprÉs de de LA JULIADA, un any desprÉs de que el Govern d'Espanya organitzara contra l'esquerra abertzale basca la mÉs gran mobilitzaciÓ de masses coneguda en Europa desprÉs de la desapariciÓ de l'Alemanya nazi, fracasada aquesta, aquest Govern ha perpetrat un altre rècord feixista: el primer tancament d'un diari en un Estat "democràtic" europeu des de 1945. Tancament il.legal, inconstitucional, del diari EGIN i de la seua emissora germana EGIN IRRATIA, tancament del que --increiblement babau-- ha fet gala de ser l'autor el Govern espanyol. Tancament disfressat per la intervenciÓ d'un jutge submís que no ha respost quan, d'aquesta manera, ha estat definit com una titella. Un tancament feixista.

1. De totes les històries de la Història la més trista és la d'Espanya. Perquè acaba mal.

Un excel.lent poeta digué, mig lament, mig diagnòstic històric sintètic, que de totes les històries de la Història la més trista és la d'Espanya. Perquè acaba mal. Al llarg d'aquest segle XX que s'acaba els pobles que han patit i pateixen els rigors d'aquesta presó de pobles que és l'Estat espanyol (el poble basc, el poble català, el poble gallec, el poble canari, el poble asturià, el poble andalús, el poble saharahui, el poble guineà, el propi i desgraciat poble castellà) han patit indescriptiblement baix la fèrula i vesània de bloc de classes dominant espanyol. Unes classes (l'aristocràcia terratinent-financera castellano-andalusa, les burgesies industrials basco-espanyolista i catalano-espanyolista i les seues classes i fraccions de classe de suport i servei) que figuren entre les més ignorants, les més incapaces, les més servils successivament davant els imperialismes britànic i ianqui, les més rapaces, les més brutals i cruels del planeta.

En 1936, en resposta a la sublevació militar contra el Govern legítim de la II República (organitzada i finançada per aquest bloc de classes dominant que havia perdut en 1931 el poder polític i temia perdre el seu poder econòmic i social), aquests pobles protagonitzaren la REVOLUCIÓ europea del segle XX més important després de la rusa, l'única que fins avui assajà en el planeta amb èxit durant molts mesos el comunisme llibertari (en AragÓ, per l'acciÓ dels anarcosindicalistes catalans i aragonesos). Durant tres anys Madrid fou la trinxera en la que els cosos i les vides del jovent lúcid i generÓs de decenes de països feren d'eficaç barrera contra el feixisme.

Les intervencions massives del feixisme italià de Mussolini i de nazisme alemany de Hitler, el suport de l'Església Catòlica encapçalat pel Vaticà, la còmplice pseudo-no-intervenció anglo-francesa, la calculadament intermitent intervenció estalinista, i les pròpies errades teorico-pràctiques i confictes interns de la direcció revolucionària permeteren la victòria feixista. I la llarga nit de pedra de la dictadura de Franco caigué durant quaranta anys sobre els pobles de l'Estat espanyol, construint amb l'argamassa de centenars de milers d'afussellats la màquina de terror, de sobre-explotació i extracció de plusvàlua que enriquí el bloc de classes dominant espanyol. Sols esmentaré una dada: el sou real agrícola --mesurat en els kilos de forment que podien comprar-se amb un jornal-- caigué i caigué fins a ser en 1951 la meitat del de 1936, nivell que no tornà a recuperar-se fins l'any 1963. Aquests vint-i-quatre anys (1939-1963) de sobre-explotació agrària foren el primer botí de guerra del bloc de classes dominant espanyol.

Gauleiter i protegit primer de Hitler i després dels Estats Units, Franco morí en el llit. I una metamorfosi, mal dita "transició democràtica", i calcada de la Prusia de 1848, en la que Adolfo Suarez feu de Camphausen, mudà l'Estat espanyol nazifeixista de Franco en "la jove democràcia espanyola " de Joan Carles I, el Rei que Franco nomenà. Metamorfosis que per suposat deixà intactes les riqueses rapinyades pel bloc de classes dominant, intacte l'exèrcit franquista, intactes les diferents policies torturadores i assassines franquistes, intactes les càrcels franquistes, intactes els jutges franquistes que empresonaren o feren afussellar o donar garrot vil als lluitadors antifranquistes , intactes burocràcia i funcionariat venal, corrupte, incapaç i servil del franquisme. Recordeu la lúcida sentència de Gramsci: "els feixistes han pogut desenvolupar la seua activitat simplement perquè decenes de milers de funcionaris de l'Estat --fonamentalment en els cosos de seguretat nacional (funcionaris fiscals, guàrdies reals, carabiners) i de la magistratura-- han estat els seus còmplices morals i materials" No hi hagué "Procés Nuremberg" per al feixisme espanyol, per als criminals de guerra i dictadura espanyols, i els sinistres aparells d'Estat franquistes continuaren la seua vida sense solució de continuitat.

El poble basc, que els darrers quinze anys del franquisme havia estat (junt amb els heroics, i després traïts per la seua Direcció, militants de base comunistes) l'única resistència efectiva antifranquista, sense deixar-se enganyar per la pell de borrego "democràtic" ara vestida pels llops nazifeixistes espanyols, rebutjà la constitució espanyola de 1978 votà NO a l'OTAN i continuà exigint el seu dret a l'autodeterminació d'Euskal Herria. Una fracció cosiderable de la població basca (uns centenars de milers de basques i bascs) nucleada al voltant d'ETA, continuà i continua exigint LLIBERTAT PER A EUSKAL HERRIA.

Per aquest motiu ara, en juliol de 1997, s'ha produït la JULIADA; Per això en el mes de juliol de 1997 EL GOVERN ESPANYOL ORGANITZÀ CONTRA L'ESQUERRA ABERTZALE BASCA LA MAJOR MOBILITAZACIÓ FEIXISTA DE MASES CONEGUDA A EUROPA DESPRÉS DE LA DESAPARICIÓ DE L' ALEMANYA NAZI (amb "nit de cristalls trencats" i "cacera de bruixes" incloses).

És costum dels cronistes de la realitat espanyola utilitzar una peculiar forma verbal per a designar de forma abreutjada i sintètica en idioma espanyol els successius i sovintetjats intents de sublevació o pronunciament militar, colps o auto-colps d'Estat, repetits DESENES DE VEGADES en els dos darrers segles de la Història d'Espanya. Aquesta forma consisteix en afegir els sufixes espanyols "ada" o "azo" al nom del lloc o del protagonista del colp. Així, es parla de "la carlistada" (1833), "la vicalvarada" (1854), "la sanjurjada" (1932) o "el tejerazo" (1981). Per açò parla l'autor de la JULIADA ("JULIAZO" en la versió en espanyol).

2. Els fets de LA JULIADA BIS.